Sant Jordi era un caballer,
que amb una llança va matar,
a un drac que la princesa es volia menjar,
i així ho va fer , aquest cavaller.
La sang del drac es va transformar , en roses
que eren molt ermoses,
i una li va regalar,
i tot va acabar.

Sant Jordi era un caballer,
que amb una llança va matar,
a un drac que la princesa es volia menjar,
i així ho va fer , aquest cavaller.
La sang del drac es va transformar , en roses
que eren molt ermoses,
i una li va regalar,
i tot va acabar.
Una vegada havia estat un lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida, escoltar el silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de tot el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de ser-ho feia molt de temps. En rehalitas, ara, va pensar, no era més que una cala completament isolada; una faixa de terra que es perdia en un dels punts més amples del riu, escapçada com una diminuta península; un indret gris, ensopit, humit i antinatural a causa de les seves nits sota les marees.
faltes:jeure,jeure,jeure
semblessin,semblessin,semblessin
puguin,puguin,puguin
L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la penombra de l’ull de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà els ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.
—I que n’és de bonic, oi?
Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars.
Faltes:compresió,compesió,compresió
zumbeig,zumbeig,zumbeig
Alçà,Alçà,Alçà
horitzó,horitzó,horitzó
Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.
MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or
Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:
—Has perdut la colla, Ocellet?
EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc
faltes:
pòtol tranquili·litzà sortit
qual em estava
em havia assegut
La ciutat de Barcelona és uma ciutat molt gran i amb moltes tendes, cerrers i rambles.Una de les millors tendes és el corte ingles,el Zara, el CIA i el carrefur.Té molts parcs i rambles i una de les millors és la rambla Catalunya on hi han moltes tendes d´animals . Baixant la rambla Catalunya hi ha el maremagnum que és un centre comercial enorme . Si surts a fora pots anar al cinema,restaurants i el Mcdonals . El que més m´agrada de Barcelona són les tendes i els restaurants . Un restaurant molt bo es ”el rey de la gamba “.
El meu germà petit es diu Oriol i té tres anys.Té els ulls negres i els cabells també,té moltes joguines i molts coches i motos.El que més li agrada és anar a pasejar per el parc o menjar gelat.Quan era petit la seva primera paraula va ser ( tete ).El seu menjar preferit és la pizza amb formatge.Quan és cap de setmana li agrada anar als centres comercials per veure les joguines.El que no li agrada és fer el llit, endreçar les joguines i no poder anar a fer un tomb.
Fa 10 anys a una selva molt gran,vivia un lleó.Tots els animals el respectaven perque deien que era el rei, i com tots reis,era una mica dulent.Un dia un ratolí que jugaba a saltar-li a sobre el va despertar, i el lleó es va enfadar i casi el va matar.El ratolí li va dir que li debia un fabor per no haver-lo morti, el lleó es va riure tant que quan va para el ratolí no hi era.Un dia el lleó es va anar a caçar ,però no va caçar res, i va veure que un cotxe el perseguia,i li va disparar.Quan es va despertar estava lliqat amb una corda, el ratolí al va beure al lleó iva pensar en ajudar-lo, i aixi ho va fer .
El ratolí es va apropar al lleó i li va susurrar que musegaria la corda perque pogues fugir,i el ratolí va trencar la corda i el lleó es va posar de peu i va rugir i els caçadors van fugir de por a que el lleó sels menjes.
El lleó va portar al ratolí a casa seva però, el lleó es va desmallarial dia seguent, es va despertar però no trobava al ratolí i creia que se l’avia menjat algun animal.El ratolí va apareixer entre el seu pèl i li va dir que fins i tot algú tant petit podia fer coses grans.
Hem dic Cristian i tinc 12 anys , les meves aficions son jugar a la “playstation2″ i a l´ordinador i veure pelicules de por . Abans a l´estiu anaba d´acampada i anaba amolts llocs.